Carmina Burana. El Cant dels Goliards

Existeix, encara que sigui de forma fragmentada, una visió lluminosa i objectiva del període medieval, un temps que encara avui percebem com a contradictori i obscur?.

Carmina Burana és la col·lecció manuscrita més extensa i completa del que va ser el cant dels goliards, un recull de més de tres-cents poemes dedicats al bon viure, bon beure i bon menjar escrits al voltant dels segles XII i XIII. Els goliards eren monjos i ex-clergues rodamóns, cultes i amb sensibilitat humanista, musical i poètica que viatjaven per Europa.

La seva era una manifestació contracultural medieval en tota regla. En una època dominada per epidèmies imparables, guerres religioses i amenaces de càstigs divins, feien crítica dels abusos de poder de l’església i exaltació de la llibertat, de la passió i de l’amor humà.

Basat en una selecció d’aquests poemes medievals Carl Orff va
compondre la cantata profana Carmina Burana, utilitzant les seves pròpies melodies i ritmes des d’una visió creativa i actual del propi Orff.

Carmina Burana és una obra mestra del segle XX, utilitzada sovint en pel·lícules i documentals, que ens transporta amb la seva màgia rítmica i harmònica cap un univers de símbols ancestrals i arquetípics que viuen presents en la nostra actualitat col·lectiva i a un nivell més íntim activen la nostra percepció sensorial més primordial.

L’aurèola de misteri i aventura que sempre envolta un contingut de temàtica medieval provoca una atracció afegida a l’obra musical de Carmina Burana. D’una banda evoca l’origen dels mites i poders sobrenaturals que són substrat de la nostra cultura occidental i de l’altra ens posa en contacte amb la vida profana medieval. Creada amb la intenció d’exaltar els valors dels goliards, la composició d’Orff es pot definir musicalment com a tímbrica, rítmica i expressiva. El resultat final és una combinació equilibrada de misteri i simplicitat, d’espectacularitat i vitalitat festiva.