NOTA DE PREMSA

Camerata Sant Cugat

 

   

NOTA DE PREMSA
PROGRAMA DEL CONCERT
EL COMPOSITOR: JOAN VIVES
LA POETA I RAPSODE: MIREIA CALAFELL
EDICIÓ DE LES CANTATES (EDITORIAL BOILEAU)
LA COL·LECCIÓ DE NADALES
CAMERATA SANT CUGAT

 

Mireia Calafell, poeta i rapsode

Mireia Calafell, poeta

 

Mireia Calafell, poeta (Barcelona, 1980)

Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010) i Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2014), traduït al castellà per Stendhal Books (2016) i reconegut amb la Lletra d’Or 2015 al millor llibre publicat en català.

Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a l’Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya. Ha participat a festivals internacionals de poesia a El Caire, Luxemburg, Buenos Aires i Toronto, i ha estat convidada a recitar a Itàlia, la Xina i Finlàndia, entre d’altres països.

Actualment, és comissària de Barcelona Poesia i ho ha estat anteriorment del festival Poesia i + (2016 i 2017).


Ser mare (poemes de la Cantata de Nadal):

ANUNCIACIÓ

No cal tocar la neu per conèixer-ne el fred.
Tampoc ser a l’ull de l’huracà per
comprovar
que fins i tot el tronc més vigorós pot
doblegar-se.
No cal veure com volen les teules de les
cases
per sentir què se sent quan de sobte tot
canvia
i et plou el cos sencer, i el paisatge
t’espanta.
No cal, és cert, no cal i ho has entès avui
quan han vingut de lluny per dir-te que
aviat,
en nou mesos només, sabràs el que és ser
mare.

EL PART

Digueu-nos quina hora era,
quin blau tenia el cel,
qui s’estava allà amb ella,
si va cridar i què deia.
Com criden sols les dones
que entre les cames duen
tot el que està per fer,
així cridava ella.
Digueu-nos si es feu tard,
quant va durar aquell part,
si una mà la calmava
i sabia com fer-ho.
No tinguis por li deia
una veu temorosa,
la veu de qui ha estimat
un cos que fa miracles.
Digueu-nos la suor,
quanta va ser la sang,
com va arquejar l’esquena,
si es va emocionar en veure’l.
Van plorar molt tots dos:
el nen i aquella dona
per sempre més partida,
per sempre més, en dos.

CANÇÓ DE BRESSOL

De la por, fes-ne un hort,
de l’enyor, una estela,
del desig, cent mil vols,
de la ràbia, un bon brou,
i una cuca de llum,
de la boira que encega.
De la pena, un vestit,
de la fúria, mar clara,
del delit, un gest teu,
del plaer, pa calent
i un penell, de l’amor
que t’indiqui on sóc jo
si és que mai et sents sol.
I ara dorm, petitó,
que et bressola la mare.

MORT

Encara plora avui la mort del fill
i és un udol el seu que arriba a tot arreu
i és un lament profund que resisteix els
segles
i és la fúria del vent que s’endú lluny els
ports
i és el fred cada nit que s’escola a l'estable

Encara plora avui la mort del fill
i és la recança blava dels ocells dins la gàbia
i és la ràbia del peix que empassa un tros de
plàstic
i és la set dels tuaregs quan arriba la tarda
i és la pena del mar que ha perdut ja la
platja

Encara plora avui la mort del fill
i és l'arbre d’aquell bosc que ahir encara
cremava
i és l’imprudent deliri de mil cavalls
salvatges
i és la violència cruel de les allaus d’hivern
i és el volcà impacient que finalment esclata

Encara plora avui la mort del fill
i és aquest crit tan teu que duus a dins i
cantes
perquè travessi el món de ple fins a
trobar-la
i pugui així, ben alt, portar-li calma.

 

 

 

 
Per a més informació:
Lluís Farran l[email protected], responsable de comunicació de Camerata Sant Cugat
Xavier Baulies (627 474 262 o [email protected]), director de Camerata Sant Cugat